Capella del Socors (o del Socós)
(Centelles - Osona)


Centelles - Capella del Socors

Centelles - Capella del Socors (Foto: Albert Esteves, 2023)

Centelles - Capella del Socors

Centelles - Capella del Socors (Foto: Albert Esteves, 2023)

Centelles - Capella del Socors

Centelles - Capella del Socors (Foto: Albert Esteves, 2023)

Centelles - Capella del Socós

Centelles - Capella del Socós (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Centelles - Capella del Socós

Centelles - Capella del Socós (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Centelles - Capella del Socós

Centelles - Capella del Socós (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Socós, 29
La urbanització del carrer Socós es produeix durant la dècada de 1530. Els terrenys van ser adquirits l'any 1533 per Lluís de Centelles a Segimon Blancafort i Segimon Rovira, tutors dels fills del ferrer Salvi Bosch. La capella de la Mare de Déu del Socors (o Socós, en la grafia local) es devia construir poc després, tot i que no és esmentada fins a l'any 1548. És una petita capella de nau única, amb absis semicircular. A la façana hi destaca un bell portal renaixentista a la romana, molt habitual a les dècades dels 30 i 40 del segle XVI. Està flanquejat per dues pilastres amb l'interior buidat, molt desgastades i presidit per un frontó triangular, al timpà del qual hi ha l'escut dels Centelles.

Tot i que el nom "oficial" de la capella és Mare de déu del Socors, al poble s'ha conegut sempre amb la fonètica i la grafia "Socós", i aquest és el nom que ha pres el carrer.

Com a curiositat, se sap que en aquesta capella hi feia estades Miquel Argemir, de família centellenca, el futur sant Miquel dels Sants.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català