Església de Sant Vicenç
(Gualba - Vallès Oriental)

El primer document que fa referència a Gualba (Aqua Alba) és de l'any 984, però no és fins un segle després, el 1083, que és esmentada la seva església, ja dedicada a sant Vicenç. De la primera església, segurament preromànica, no en resten vestigis. Va ser refeta i ampliada al segle XI, època a la qual pertanyen l'actual façana i l'absis, quan era propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Va gaudir d'un període daurat als segles XIII i XIV, època en la qual dos fills de la parròquia, Guerau de Gualba (mort l'any 1285) i Ponç de Gualba (mort l'any 1334), van ser bisbes de Barcelona. En aquella època es va engrandir l'església i es va alçar el campanar. Com tantes altres, l'església de Gualba va ser cremada l'any 1936 i es va restaurar acabada la guerra. Del retaule gòtic de Sant Vicenç es van salvar només els carrers laterals. L'any 1944 es va afegir la capella del Sant Crist i, el 1954, la de la Mare de Déu dels Dolors.

La façana romànica va ser recuperada als anys 50 del segle XX, oculta fins llavors per unes edificacions veïnes. Presenta tres finestres geminades, amb un mainell massís, amb capitell sense esculpir. Segons Martí i Bonet, la finestra central és de construcció moderna. La portada és de marbre blanc i no pertany a l'obra original sinó a una reforma tardana, probablement coetània a la construcció de les naus laterals i el campanar, al segle XIV. Pel que fa a l'absis, presenta decoració de tipus llombard, a base d'arcuacions i lesenes, entre les quals hi ha tres finestres, la central decorada amb un fris dentat. Com a curiositat, cal esmentar unes figures incises en un costat de l'arc que podrien ser un intent de decoració que no va tenir continuïtat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí