Nucli urbà de Durro
(Durro - Alta Ribagorça)

La vila de Durro, que fins al 1965 fou cap d'un municipi independent, apareix documentada per primer cop a mitjan segle XI, en el moment de la divisió dels comtats del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Va ser aquest darrer qui va senyorejar tota la Vall, a partir de 1070. El poble posseïa un castell, documentat al segle XII i avui totalment desaparegut, situat a un tossal que encara es coneix com el tossal del Castell, destinat a vigilar els colls de la serra del Corronco que donaven accés a la Vall. Va pertànyer als Bellera i, per matrimoni, va passar als Erill. Fins al segle XIX, Durro va ser el lloc més important de la Vall de Boí, on es concentrava gairebé un terç dels seus habitants. L'any 1393 s'hi consignen 56 focs.

El nucli urbà manté en bona part l'estructura i la fesomia medievals, amb cases, bordes i pallers de pedra que combinen la pedra amb la fusta de les balconades i els voladissos. A l'informe de Pascual Madoz, de 1849, es diu que hi ha 22 cases articulades en carrers costeruts i sense empedrar i que comptava amb una casa de la vila, una presó i una escola. La seva església està dedicada a la Nativitat de la Verge.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí