Església de Santa Maria de Viu de Llevata
(Viu de Llevata - Alta Ribagorça)


Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2023)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 1999)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 1999)

Viu de Llevata - Església de Santa Maria

Viu de Llevata - Església de Santa Maria (Foto: Anònim -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1890-1929)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Viu de Llevata
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Església romànica construïda cap als inicis del segle XII, relacionada amb la tipologia arquitectònica de Santa Maria d'Alaó. Hi ha notícies de la seva consagració l'any 1108 pel bisbe Ramon de Barbastre. És una de les esglésies romàniques més interessants del terme del Pont de Suert. Consta d'una nau coberta amb volta de canó, reforçada amb dos arcs torals que descansen sobre mitges columnes coronades amb capitells, i capçada amb un absis semicircular. El parament és fet a base de carreus ben tallats i enfilats, tot i que de dimensions diverses, en general molt allargats. Tant el mur de migdia com l'absis estan coronats amb un fris d'arquets. És especialment rellevant la porta, que tractem en fitxa independent. Compta amb un campanar de torre, de planta quadrada, adossat al mur nord, que va ser sobrealçat en època moderna.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català