L'edifici original de la foneria de canons va ser construït cap a la fi del segle XVII, a tocar de la muralla i en front de l'Hort dels Franciscans. Després del Decret de Nova Planta, i donada la prohibició de fabricar a Barcelona material d'artilleria, la fàbrica va ser dedicada a la fosa de campanes. A partir del 1844 va ser seu del Banc de Barcelona, per a la qual cosa va ser completament remodelat, segons projecte de Josep Oriol Mestres, del 1858. Es va retallar la planta, s'hi va afegir un pis més, i es van reformar les façanes seguint uns esquemes compositius netament classicistes. La porta principal és presidida per un grup escultòric, al·legòric al comerç i la indústria, dels germans Vallmitjana, obra del 1853-59. L'escut central va ser col·locat durant els anys quaranta del segle XX, quan l'edifici va esdevenir dependència militar.

• Afegiu informació
• Afegiu fotografies