La vila d'Amposta
(Amposta - Montsià)

Situada al marge dret del riu Ebre, just al començament del delta, la capital del Montsià és un important centre comercial i agrícola, amb una potent indústria arrossera. La seva ubicació estratègica, a la cruïlla de la via fluvial ebrenca i la via mediterrània, li ha donat un paper rellevant al llarg de la història, ja des de l'època ibèrica i romana. Amb la conquesta cristiana, a mitjan segle XII, el seu castell, en mans de l'orde dels Hospitalers, va convertir-se en un important centre de poder feudal, però no va ser fins a l'any 1282 que el rei Pere el Gran, va concedir la primera carta de poblament de la vila d’Amposta. D'aquella època podem encara resseguir part del recinte emmurallat de la riba. Les lluites civils i els atacs pirates van ser molt lesius per a la ciutat. L’any 1497 comptava amb 38 focs, que indica una població d’entre 152 i 190 persones. En canvi, al cens de 1553, només queden 16 focs i una població d’entre 64 i 80 persones. Al terme d'Amposta es conserven diverses torres de guaita i defensa que fan palesa la inseguretat que es vivia en aquells temps.

A partir del segle XVIII i especialment al XIX, la població va augmentar de forma exponencial i, el 1845, les cases eren ja unes 300. L'estructura urbana de l'època eren cinc carrers travessats per altres tres, dos carrerons i dues places, la Major i la de Santa Susanna.

El canvi més important es va produir poc després, amb la construcció del canal del Delta i l'expansió del conreu de l'arròs, activitat que va propiciar un notable increment demogràfic i els successius eixamples de la ciutat. El 1910 Amposta tenia prop de 5.000 habitants. L'any 1914 es va començar a construir el pont sobre el riu i, coetàniament, les escoles públiques i les xarxes d'aigua i enllumenat que donen pas a la ciutat moderna. Testimoni d'aquella època són les cases modernistes de l'avinguda de la Ràpita.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí