Església de Sant Antoni Abat
(Sant Antoni de Vilamajor - Vallès Oriental)


Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat

Sant Antoni de Vilamajor - Església de Sant Antoni Abat (Foto: Albert Esteves, 2023)

Sant Antoni de Vilamajor - Església antiga de Sant Antoni Abat (desapareguda)

Sant Antoni de Vilamajor - Església antiga de Sant Antoni Abat (desapareguda)

Sant Antoni de Vilamajor - Església antiga de Sant Antoni Abat (desapareguda)

Sant Antoni de Vilamajor - Església antiga de Sant Antoni Abat (desapareguda)

El bisbe Modrego  a la benedicció de la primera pedra de l'església de Sant Antoni de Vilamajor

El bisbe Modrego a la benedicció de la primera pedra de l'església de Sant Antoni de Vilamajor (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1944)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilNoucentisme
AutorSebastià Bonet Ayet
Situació Alfons I / Jaume Balmes
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L'antiga església de Sant Antoni, construïda l'any 1789, va ser destruïda l'any 1936. Havia substituït una capella més antiga, alçada l'any 1555, situada a l'entrada del carrer Vell.

L'edifici actual va ser construït entre els anys 1944 i 1949, segons el projecte de l’arquitecte Sebastià Bonet Ayet i l'impuls del rector, mossèn Jaume Urgell. Té una estructura basilical de tres naus i s'inscriu plenament dins del corrent monumentalista del denominat noucentisme de postguerra, molt semblant al practicat per Antoni Fisas Planas. La façana principal ve precedida d'un porxo d'estil neoclàssic amb arcades de mig punt separades per columnes i pilastres amb capitells de tipus corinti.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català