Església de Betlem
(Barcelona | La Rambla - Barcelonès)


Barcelona - Església de Betlem

Barcelona - Església de Betlem (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Església de Betlem

Barcelona - Església de Betlem (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Església de Betlem. Porta principal

Barcelona - Església de Betlem. Porta principal (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Església de Betlem. Fornícula de sant Francesc Xavier

Barcelona - Església de Betlem. Fornícula de sant Francesc Xavier (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Església de Betlem. Porta lateral

Barcelona - Església de Betlem. Porta lateral (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Betlem

Barcelona - Església de Betlem (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Betlem

Barcelona - Església de Betlem (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Betlem. Interior

Barcelona - Església de Betlem. Interior (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Església de Betlem. Interior

Barcelona - Església de Betlem. Interior (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Església de Betlem. Interior

Barcelona - Església de Betlem. Interior (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Església de Betlem. Interior

Barcelona - Església de Betlem. Interior (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilBarroc
AutorJosep Juli (atrib.)
Situació Carme, 2 / Rambla, 107
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Dins l'escassa arquitectura barroca barcelonina, l'església de Betlem és, potser, l'exemple més notable. Va ser edificada a partir de l'any 1681 per substituir l'antiga església dels jesuïtes, construïda el 1555 i destruïda per un incendi fortuït l'any 1671. L'autoria de la traça s'atribueix a Josep Juli, que ja havia participat en el claustre de la Casa de Convalescència, i la direcció d'obres va ser encarregada als jesuïtes Tort i Pau Diego de Lacarre.

Estructuralment, consta d'una nau única de sis trams, amb nàrtex, flanquejada per capelles laterals intercomunicades i capçada amb un absis semicircular, dins un esquema típic de l'estil jesuític. Les capelles laterals disposen d'un pis superior a manera de llotges (originalment tancades amb gelosies) i es mostren a l'exterior amb petites cúpules ovals.

L'element arquitectònic més rellevant és la façana principal, que dóna al carrer del Carme, perfectament visible des de la Rambla. Té columnes salomòniques, entre les quals hi ha les imatges de sant Ignasi i sant Francesc de Borja, atribuïdes a Andreu Sala. El Naixement superior és obra de Francesc Santacruz, autor també de la fornícula lateral amb una escultura de sant Francesc Xavier i d'un dels portals de la Rambla, amb la imatge del Nen Jesús (1690). Prenent aquest model es realitzà el portal lateral, obra d'Enric Sagnier del 1906, amb la imatge de sant Joan infant.

Després de l'expulsió dels jesuïtes (1767) el temple es va tancar i no es va obrir al culte fins vint anys després. L'any 1835 es va crear la parròquia de Betlem. L'exuberant decoració barroca de l'interior, de la qual se'n conserven fotografies, va ser destruïda el 1936, quan l'església va ser incendiada i es van ensorrar les voltes. Acabada la Guerra es va emprendre la reconstrucció, de la mà dels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet Garí.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català