Reial Acadèmia de Ciències i Arts (Teatre Poliorama)
(Barcelona | La Rambla - Barcelonès)

L'any 1883 Domènech Estapà, en una de les seves primeres obres, va fer aquesta radical reforma de la primera seu de l'Acadèmia, abastant des del projecte fins als ornaments arquitectònics, vitralls, mobles...en una concepció global. El va dotar d'una exuberant façana, amb un àtic en voladís sobre la Rambla, que evoca tant l'arquitectura medieval com la classicista (arribant a inventar-se un nou ordre arquitectònic, a l'interior del pòrtic), amb el propòsit d'aconseguir un conjunt digne de representar la ciència i les arts, així com homenatjar el seu protector, Carles III. Els genis alats, fets de ciment (el de la ciència, amb un compàs i el de les arts, amb una escultura), són obra de l'escultor Rafael Atché. Els relleus de terracota són de Francesc Font i Pons (que va fer també els medallons de la façana de la casa Manuel Camps del carrer Santa Anna) i els tondi, de Francesc Carbonell i Agustí Canelles. Hi abunden elements al·legòrics i simbòlics com la pentalfa o estrella de cinc puntes o les ales i els rajos darrere els caps dels genis i altres, al·lusius al progrés i el coneixement. S'explica també la mateixa història de l'Acadèmia, mitjançant la corporització en personatge d'institucions com la Diputació Provincial o la ciutat de Barcelona i la monarquia.

El projecte inicial preveia una torre central més alta, que va ser substituïda finalment per dues torres més estretes i reculades per allotjar-hi els observatoris astronòmic i meteorològic, que recorden minarets. En aquest edifici, com en la major part de la seva obra, Domènech Estapà s'aproxima molt al modernisme però sense acabar d'adoptar plenament aquest estil, del que abominava. El rellotge, que segons és tradició, dóna l'hora oficial de la ciutat, es va instal·lar el 1891, tot i que ha estat modernitzat en diverses ocasions. Des de 1922 els baixos van ser ocupats per un cinema (el Cine Martí), convertit posteriorment en el Teatre Català de la Comèdia, després Poliorama. Fou reformat per MBM a principis dels vuitanta, quan van encarregar a Joan Brossa el poema visual "Rellotge il·lusori", obra complexa i en part fallida, en la qual bales de vidre indiquen les posicions de les hores.

A l'Acadèmia, fundada el 1764, s'hi accedeix per un vestíbul, on hi ha la taquilla del primer teatre allà instal·lat, amb sostre de fusta sobre columnes. Pujant per una escala imperial s'arriba a l'entrada del pis, amb acolorits vitralls, on destaca el rellotge astronòmic d'Albert Billeter, un sistema primorós amb les esferes i els mecanismes visibles, tot dins d'un gran moble de fusta amb l'escut isabelí.

A la sala d'actes, trobem llenços de gust neoclàssic emmarcats per arquitectures al·lusius a la Il·lustració i el temps de Carles III, de Fèlix Mestres Borrell, de 1926. Són el resultat de la reforma del Saló de Sessions de Domènech, que havia estat concebut en estreta relació amb l'obra exterior i que va desaparèixer.


Sergio Fuentes Milà: Josep Domènech i Estapà (1858-1917), entre la ciència i l'arquitectura. RACAB, 2019

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí