Pous de glaç de Can Gurri
(Lliçà de Vall - Vallès Oriental)


Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri, abans de la restauració

Lliçà de Vall - Pous de glaç de Can Gurri, abans de la restauració (Foto: Jordi Martín -Invarquit.gencat.cat-, 1991)



TipusCabanes de pedra, forns i pous de gel
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Marineta
Prop de la masia de Can Gurri es conserven dos pous de glaç dels diversos que es trobaven prop del riu Tenes, al terme de Lliçà. Situats a pocs metres l'un de l'altre, tenen una tipologia molt semblant. Estan documentats des de l'any 1689 i són esmentats de nou el 1765. El gel s'aconseguia canalitzant aigua del riu Tenes a unes basses on es congelava. Quan el glaç assolia prou gruix se serrava en forma de blocs i s'emmagatzemaven als pous. Posteriorment, es venien a les cases benestants de Barcelona. Se sap que, entre 1770 i 1780, es feien unes 1.500 càrregues anuals. Encara funcionaven a començament del segle XX. Actualment el conjunt és de propietat municipal. Va ser restaurat l'any 2007.

Un dels dos pous es conserva sencer. És de planta circular, amb coberta de cúpula amb farciment superior de terra. Té dues portes, emmarcades amb pedra i maons a la llinda. Té uns 10 m de diàmetre i una profunditat d'uns 9 m. L'altre pou ha perdut la coberta i permet observar els murs interiors, fets de maçoneria.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català