Castell de Lliçà de Vall
(Lliçà de Vall - Vallès Oriental)


Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Albert Esteves, 2024)

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall

Lliçà de Vall - Castell de Lliçà de Vall (Foto: Diputació de Barcelona)



TipusCastell
Situació Av. can Vilardebò
Prop de Can Vilardebò, en un petit turó, hi ha les restes d'una torre de defensa d'origen romà que, segons una estesa teoria no prou contrastada, va ser aprofitada en època medieval per construir el castell de Lliçà. Al segle XIX es va convertir en un forn d'obra per fabricar teules. És una torre de planta circular, conservada només fins a una alçada de 3 m. A la part baixa podem veure l'aparell, fet amb grans pedres irregulars, gairebé sense treballar, lligades amb morter de calç. Annexos a la torre hi ha els fonaments d'una estança i, al voltant, alguns vestigis del que devia ser la muralla.

El castell de Lliçà de Vall està documentat des de 1094, quan era senyorejat per Albert Bernat. A mitjan segle XII, els seus successors són cognominats Lliçà. Una filla de Pere de Lliçà, Adelaida, es casa amb Ramon de Subirats, el qual va vendre el castell a Guillem Ramon de Montcada, l'any 1209. No hi ha més notícies fins al segle XIV, quan era propietat del ciutadà barceloní Jaume de Fonts, a la mort del qual el castell va passar a mans de la Pia Almoina. Després va ser venut a Francesc de Vallgornera, senyor del castell d’Anglès, i d'aquest va passar a Bernat de Vilademany, A finals del segle XIV es va incorporar al domini reial.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català