Catedral de Santa Maria de Girona
(Girona | Catedral - Gironès)

La catedral de Santa Maria Girona és un dels monuments més destacats de Catalunya, un edifici excepcional que reflecteix l'evolució de l'arquitectura sacra al llarg dels segles, des del romànic fins al neoclàssic, i que constitueix una visita obligada per als amants de l'art i la història.

La construcció de la catedral es va iniciar cap a finals del segle X, sobre les restes d'un antic temple romà, i es va consagrar l'any 1038. Posteriorment, es va construir el campanar de torre, iniciat abans de 1050, però que no es va enllestir fins al 1132. També és del segle XII el claustre, de planta trapezoidal i una remarcable iconografia. D'aquesta primera catedral romànica ens ha quedat bàsicament, el campanar, el claustre i la capella annexa de Sant Pere.

Durant els segles següents es van realitzar diverses ampliacions i reformes, que van reflectir els canvis d'estil i les influències artístiques de cada època. Un dels moments més significatius va ser la construcció de la nau gòtica, començada al segle XIV i completada al segle XV. Inicialment, es va preveure un temple de tres naus, però, l'any 1417, després d'àrdues discussions entre els experts, es va decidir que seria de nau única, una gran nau de 23 m d'amplada i 35 m d'alçada. Per diferents raons, les obres es van anar allargant i no es van donar per concloses fins a l'any 1604. L'estil és plenament gòtic, arcs apuntats, voltes de creueria, escasses obertures i una marcada austeritat ornamental.

La catedral també compta amb una impressionant façana barroca, iniciada l'any 1680, inspirada en l'estil del renaixement italià, i acabada per Pere Costa, l'any 1733. El campanar està format per dos cossos, El cos massís és del segle XVI i el tram superior, octogonal, del XVIII.

A la seva Guia de Catalunya, Josep Pla diu L'efecte que produeix Santa Maria de Girona és d'una força, d'un domini, d'una voluntat de potència literalment sensacional. Aquí el gòtic ja no és una "tristesa deliciosa" ni un joc de llums i d'ombres humides, exquisides, suaus. Aquí ens trobem davant el gòtic fortíssim, feudal, dominant, imperant. Però, com a contrapunt, afegeix Només el cor és una presència desgraciada: sembla una caixa de panses. La façana barroca és una extravagància aberrant, com també el campanar galta inflat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí