Església de Santa Susanna
(Girona | Mercadal - Gironès)


Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna. Façana lateral

Girona - Església de Santa Susanna. Façana lateral (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna. Porta lateral

Girona - Església de Santa Susanna. Porta lateral (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església de Santa Susanna

Girona - Església de Santa Susanna (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1917)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilHistoricisme
AutorJordi Grau Boschmonar (segona reforma)
Situació Plaça de Santa Susanna
Església d'origen gòtic, dels segles XIV-XV, tot i que la parròquia és força més antiga, del segle XI. Va ser profundament remodelada a inicis del segle XX i gairebé destruïda, l'any 1936. Després de la guerra civil es va reconstruir, aprofitant algunes restes antigues, i es va beneir l'any 1943. Consta d'una nau, coberta amb volta de creueria i capçada amb un absis poligonal. La porta principal, d'arc ogival, va ser recuperada de l'església antiga. La lateral és neoromànica. El campanar no es va acabar fins a l'any 1993, amb una estructura metàl·lica que fa de cel·la, amb un reixat, a manera de gàbia.

Els frescos del Roser del presbiteri són obra de Guillem Soler Gatvillaró, de 1945.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català