Casa del Degà
(Barcelona | Barri de la Catedral - Barcelonès)


Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa del Degà, façana carrer Santa Llúcia

Barcelona - Casa del Degà, façana carrer Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa del Degà, portal amb la data de 1559

Barcelona - Casa del Degà, portal amb la data de 1559 (Foto: Albert Esteves, 2012)

Barcelona - Casa del Degà, escut damunt la porta

Barcelona - Casa del Degà, escut damunt la porta (Foto: Albert Esteves, 2012)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Estorch (Arxiu Fotogràfic de Barcelona), 1955)

Barcelona - Casa del Degà

Barcelona - Casa del Degà (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1962)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Pla de la Seu, 1 / Santa Llúcia, 3
L'origen d'aquesta casa, igual que la seva veïna casa de l'ardiaca, cal situar-lo al segle XII, tot i que va ser transformada i ampliada en segles posteriors, i mutilada el 1420 en urbanitzar-se la plaça de la Catedral. La casa va ser construïda sobre els murs de la muralla romana, aprofitant dues de les seves torres. L'entrada original, que era un portal de mig punt, estava situada al carrer de Santa Llúcia. Tanmateix, l'obra medieval va ser transformada, a mitjan segle XVI, en un fastuós palau renaixentista quan l'ardiaca Lluís Desplà va voler ampliar la seva residència. L'any 1548 es va construir la façana renaixentista que dóna a la plaça de la Catedral, incorporant-hi el portal adovellat del carrer Santa Llúcia. D'aquesta façana destaquen les llindes de les obertures, amb els escuts dels degans i medallons amb bustos en relleu, motiu que es repeteix a les mènsules. L'any 1559 es va reformar la façana encarada a la catedral.

Un cop secularitzada, el 1870, la casa va ser adquirida per Josep Altamira i va ser unida a la veïna casa de l'Ardiaca, amb la qual forma ara una unitat. L'obra va ser dirigida per Josep Garriga i Garriga, el qual va intentar uniformar-ne l'aspecte, sobrealçant la casa al mateix nivell que la de l'Ardiaca. L'any 1919 es va produir una nova restauració, a càrrec de Josep Goday,

Pel que fa a la façana principal, la que aboca a la plaça, va ser reformada de nou per Adolf Florensa, entre 1955 i 1962, amb criteri historicista. La reforma va suposar la substitució del portal per una porta de mig punt adovellada i la recreació d'una galeria renaixentista a la planta superior que havia incorporat Garriga al segle XIX. En el marc d'aquesta reforma es van derruir les cases adossades a l'edifici que ocultaven les torres romanes, que d'aquesta manera es van fer visibles.

Una nova reforma va ser duta a terme el 1998 a càrrec de Roser Amadó i Lluís Domènec Girbau, en la qual es va eliminar la galeria superior de Florensa i es van remodelar completament els trams entre les torres romanes de la façana de la plaça Nova.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català