Palau del Bisbe
(Barcelona | Barri de la Catedral - Barcelonès)

El palau episcopal va ser construït cap a la fi del segle XII, al costat de la porta de la muralla romana, coneguda des d'aleshores com a Porta Bisbal. A mitjan segle XIII va ser ampliat pel bisbe Arnau de Gurb. Originalment, tenia un únic cos de planta baixa i dos pisos, adossat a la muralla. Posteriorment, va ser profundament transformat i engrandit, convertint-se en un gran palau barroc.

Les restes més visibles de la construcció romànica es troben als murs que donen al pati, si bé es fa difícil distingir-los a causa de les restauracions historicistes del 1900 i 1928, aquesta darrera dirigida per Enric Sagnier. Cal destacar les galeries del segle XIII. La de l’ala sud-est està formada per tres grans arcades sostingudes per columnes adossades a pilars rectangulars i ornamentades amb guardapols i motllures de punta de diamant. La de l’ala nord-est té les arcades agrupades en sèries de dues, amb columnes bessones al centre i devia ocupar tota la longitud de la façana. Les finestres de traça romànica conservades, biforades o triforades, no permeten distingir la part original de la part refeta a les restauracions. Hi ha també un ric finestral gòtic flamíger, del segle XV.

La fesomia exterior del palau respon a les reformes barroques del segle XVIII. La façana que dona al carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, és del 1769, i està centrada per l'escut del bisbe Josep Climent. La que dona a la plaça Nova (tractada en fitxa a part) és de 1784. Finalment, la façana de la plaça Garriga i Bachs, decorada amb esgrafiats, és del 1928. L'any 1943 es va obrir una fornícula a la façana del carrer del Bisbe per ubicar-hi una imatge del bisbe Irurita, obra de l'escultor Vicenç Navarro.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí