Casa de la Ciutat: Façana gòtica (Barcelona - Plaça de Sant Jaume - Barcelonès)


Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat - façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Ajuntament - Façana gòtica

Barcelona - Ajuntament - Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Ajuntament - Façana gòtica (1)

Barcelona - Ajuntament - Façana gòtica (1) (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
AutorArnau Bargués
Situació Carrer de la Ciutat
InterèsEspecial interès Interessant
La que fou antiga façana principal va quedar mutilada i plegada al segle XIX arran de la construcció del cos d'edifici que dóna a la plaça de Sant Jaume. Tanmateix, encara permet admirar la seva magnífica composició, exemple típic del gòtic civil català: imatge de solidesa, domini de l'horitzontalitat, gran portal adovellat, finestrals d'arc apuntat amb traceria calada a la planta noble i elements escultòrics de gran qualitat al voltant de l'entrada. El conjunt, obrat per Arnau Bargués entre 1399 i 1402, constitueix una de les mostres més reeixides del gòtic català.
La part escultural té autors diversos, amb alguns dubtes d'atribució. Els escuts que hi ha damunt la porta poden ser obra de Jordi Joan o de Jordi de Déu. La imatge de Sant Rafael arcàngel sota un dosser s'atribueix també a Jordi Joan o a Pere Ça Anglada (que és segur que va realitzar les ales de bronze).
Les dues imatges col·locades als angles (representant santa Eulàlia i sant Sever) són del segle XV, si bé la darrera va ser refeta al segle XIX per Joan Flotats.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP