Carrer Comtessa de Sobradiel
(Barcelona | Palau - Barcelonès)


Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel

Barcelona - Carrer Comtessa de Sobradiel (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Antic Palau Reial Menor

Barcelona - Antic Palau Reial Menor (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XIX
Situació Comtessa de Sobradiel
El carrer de la Comtessa de Sobradiel és l'eix al voltant del qual s'articula la nova urbanització nascuda l'any 1856 amb l'enderrocament del Palau Reial Menor, propietat de la comtessa, descendent dels Requesens, antics propietaris del Palau. Era un gran solar al bell mig de la Barcelona medieval que va donar lloc al naixement d'aquest carrer i dels seus veïns, els carrers de Palau, d'Ataülf i de Milans. Aquesta nova urbanització es caracteritzà pels carrers rectes i de certa amplària i edificis residencials de tipus burgès i d'una certa modernitat. El conjunt és força homogeni, ja que es va construir gairebé alhora, al voltant de 1858, bàsicament segons projectes de tres arquitectes, Josep Nolla, Francesc Daniel Molina i Elies Rogent. Hi ha dos tipus d'edificis, els que podríem denominar palaus urbans, estructurats al voltant d'un pati interior a la manera dels renaixentistes, i els edificis convencionals d'habitatges, definits per l'estil acadèmic de l'arquitectura d'època romàntica.

El Palau Reial Menor (vegeu fotografia antiga) tenia el seu origen en un altre, templer, construït en aquest indret, adossat a la muralla, cap a l'any 1134. Amb l'extinció de l'orde, el casal va ser adquirit pel bisbe de Vic que després el va vendre al rei Pere el Cerimoniós, el qual el va transformar en el palau reial menor, com a residència de la reina Elionor. A finals del segle XV, Joan II va cedir-lo a Galceran de Requesens, governador de Catalunya. Els Requesens hi van fer diverses reformes, especialment al segle XVI quan el van convertir en un elegant palau renaixentista, i els seus descendents en van mantenir la propietat fins a mitjan segle XIX, quan ja es trobava en un estat gairebé ruïnós. L'any 1856 va ser derruït per construir-hi habitatges burgesos de lloguer. Només es va conservar la capella.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català