Casa Antoni Tarrés
(Barcelona | Tallers - Barcelonès)


Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Anna Corcoll, 2014)

Barcelona - Tallers, 45

Barcelona - Tallers, 45 (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIX
EstilRomanticisme
AutorAntoni Jambrú / Josep Boixareu Gallart / Anicet Santigosa (escult.)
Situació Tallers, 45
Edifici de l'any 1842, situat als antics horts de la Casa de la Misericòrdia, plenament identificat amb l'estil romàntic de l'època. Va ser projectat per Antoni Jambrú i modificat per Josep Boixareu, l'any 1858. El caracteritzen els plafons ornamentals de terra cuita, amb relleus vegetals que en volten dos medallons. En aquests hi podem veure les efígies de Praxítel·les, escultor grec del segle IV aC, i Bernard Palissy, ceramista manierista francès del segle XVI. Destaquen també les dues escultures clàssiques fetes del mateix material que hi ha a sengles fornícules del pis principal, obres d'Anicet Santigosa (Tortosa, 1823 - 1895). Santigosa va dirigir dos dels tallers més reputats de Barcelona especialitzats en la decoració en terra cuita, el taller Fita i el d’en Tarrés, abans de muntar el seu propi. És l'autor de nombroses decoracions de façanes barcelonines d'estil isabelí

Un dels portals dels baixos dona accés a un passadís, pavimentat amb lloses, per on podien passar els carros. Aquest passadís conduïa als Horts de la Casa de la Misericòrdia, on hi havia una fàbrica de terra cuita propietat d'Antoni Tarrés, un escultor industrial que compta amb més de seixanta treballs decoratius en façanes de Ciutat Vella. Aquesta part va ser enderrocada l'any 2003-2004 per formar part del complex universitari UB-Raval.

Antoni Tarrés practicava una modalitat que se situa temporalment entre els esgrafiats propis del segle XVIII, i el modernisme posterior, que s'hi inspirarà. Segons Salvador Garcia, la ciutat va potenciar la decoració amb argila com a embelliment dels edificis i certa competitivitat entre propietaris per aconseguir el més lluït. Permetia, a canvi, augmentar-hi l'alçada per fer habitables les golfes i guanyar una planta més per llogar, si era el cas. Antonio Antonés, de l'Hospitalet de Llobregat, fou el màxim rival de Tarrés, i compta també amb moltes intervencions a Ciutat Vella.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català