Església de Sant Pere Nolasc (Barcelona - Tallers - Barcelonès)


Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Francesc Ribera - Arxiu Fotogràfic de Barcelona , 1944)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Francesc Ribera - Arxiu Fotogràfic de Barcelona , 1944)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
Situació Plaça Castella, 5
InterèsEspecial interès Interessant
L'antic convent dels pares paüls, enderrocat el 1943, ocupava tot l'espai de l'actual plaça Castella. Durant un temps havia estat fàbrica de tabac i després hospital militar. Només s'ha mantingut l'església, un temple construït entre 1720-1750, i una part del claustre. Té una única nau coberta amb volta de canó amb llunetes, amb capelles laterals intercomunicades, i creuer cobert amb cúpula semiesfèrica. Aquesta està decorada amb pintures murals de Josep Flaugier, de finals del segle XVIII. La façana compta amb dues torres-campanar bessones. Davant la porta principal es conserva una de les ales de l'antic claustre, amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes, ara en funcions de porxo. Va ser restaurada per Adolf Florensa durant la dècada dels quaranta del segle XX. En aquesta restauració es va refer la façana, amb elements aprofitats del claustre derruït. També es va fer la balconada, amb un plafó ceràmic de Joan Guivernau (1947).

Joaquim Vilaseca, cap del Servei Municipal d'Edificis Artístics i Arqueològics, fou l'encarregat d'urbanitzar l'entorn de l'església l'any 1943. Conforme a l'estil "renaixentista" d'aquesta (segons la cita literal de l'època -de J. Benavent- que esmenta Maria del Mar Rovira i Marqués), es projectaren sengles edificis, per al nou convent dels mercedaris i per a un grup escolar municipal, l'actual escola Castella.


LA PARRÒQUIA DE SANT PERE NOLASC
(document elaborat per MARIA ABRIL)

Resum històric:
La parròquia de Sant Pere Nolasc es troba avui a la Plaça Castella. Aquesta plaça sorgeix, com tantes altres de la ciutat de Barcelona, per la desamortització. Els Paüls o sacerdots del seminari, nom amb el qual són coneguts els capellans de la Congregació de la Missió fundada l’any 1625 per Sant Vicent de Paül, varen arribar a Barcelona l’any 1704 i varen situar la seva residència al carrer Tallers anomenant-la la Casa de Sant Sever. Durant l’ocupació francesa l’any 1808 convertiren la Casa en Hospital militar, i després fou la fàbrica de tabac. Va tornar a les seves funcions hospitalàries durant el trienni constitucional i després els frares, veient que no podien disposar-ne, gestionaren la venda i va quedar definitivament com hospital militar fins que els anys 40 del segle XX es va acabar fent l’hospital de la Vall d’Hebron i el del carrer Tallers fou desmantellat i en el seu lloc es va construir la Plaça Castella però es va conservar l’església dedicada a Sant Sever. Amb els diners obtinguts de la venda del convent, després del trienni constitucional els Paüls varen construir una nova casa al costat de la muralla de Sant Pau, on s’instal·laren l’any 1833. Dos anys més tard es va incendiar i es desamortitza, convertint-la en presó l’any 1839. Aquesta presó fou enderrocada al principi de la guerra civil i en el solar es va construir, curiosament, una altra plaça, la de Josep Maria Folch i Torres. L’any 1942 l’hospital militar fou cedit a l’Ajuntament de Barcelona que va demolir llurs dependències i va restaurar l’església (1943-47), acabant la torre campanar de la part esquerra i col·locant el pòrtic aprofitant les columnes de l’antic claustre conventual.

L'edifici:
L’actual parròquia de Sant Pere Nolasc era la capella interior del primer convent que els Pares Paüls tingueren a Espanya. Fou construïda entre el 1710 i el 1746 i dedicada a Sant Sever i a Sant Carles Borromeu. Consta d’una sola nau, creuer coronat per una gran cúpula semiesfèrica i dues capelles a ambdós costats comunicades entre si. La cúpula descansa sobre quatre arcs de mig punt.

La pintura mural de l’església:
El pintor francès Joseph Flaugier va introduir el neoclassicisme a Catalunya i va fundar el primer museu públic de pintura de Barcelona. La pintura mural que es troba a Sant Pere Nolasc es considera com una de les seves millors obres d’art en pintura mural al fresc per les seves dimensions (387 m²), així com per la qualitat pictòrica i compositiva.

El retaule és una espècie de templet, combinant elements arquitectònics i escultòrics i utilitzant colors grisos i ocres que imiten la pedra natural, aconsegueix donar una profunditat imaginaria a l’església, fent-la més gran. El cambril de la Verge de la Mercè emmarcat per columnes i les figures de Sant Pere i Sant Pau, ocupa el primer cos del retaule. El segon està coronat per un gran medalló amb la figura del Bon Pastor acompanyat per Santa Eulàlia i Santa Madrona. La imatge de la Mercè fou beneïda solemnement el 29 de maig de 1948. A les quatre fornícules dels pilars cantonals hi ha quatre sants mercedaris: Santa Maria de Cervelló, Sant Pere Nolasc, Sant Serapi i Sant Pere Pasqual. En tres altars, hi ha les imatges de Sant Ramon, del Sagrat Cor i de Sant Josep. El 22 d’agost de 1969, l’església fou erigida parròquia tenint com a titular Sant Pere Nolasc, fundador de l’Orde de la Mercè.

A la cúpula trobem una composició que té una gran força i expressivitat amb figures molt modelades de manera que ens dóna la sensació que sobresurten del mur. Es troba representada la glorificació de la Mare de Déu coronada per la Santíssima Trinitat. A partir d’ella s’articula la composició on, en un cantó hi ha Sant Josep amb la vara florida i acompanyat pels apòstols on destaca Sant Pere, i a l’altre cantó apareix la figura bíblica de Moisès, així com la d’Elies recolzats als núvols, contemplant la coronació de la Mare de Déu. I sants i santes fundadors d'ordes religiosos, monjos i cavallers en actitud orant i tot això acompanyat d’àngels volant. A cada petxina hi ha pintada una grisalla que sembla tenir relleu, i quatre doctors de l’església: Sant Jeroni, Sant Gregori, Sant Ambròs i Sant Agustí. El fris està decorat amb vint-i-quatre àngels dirigint-se cap a l’altar portant els elements de la celebració eucarística: el calze, l’encenser, la campaneta, la mitra, etc.

Arran de les restauracions efectuades l’any 1945 es va descobrir una segona cúpula pintada al fresc, darrere de la que es veu des de l’església. La separació que hi ha entre ambdues és de 5 cm a la part inferior, lloc on la cúpula es recolza sobre el tambor, i de 56 cm a la part superior, la semiesfèrica. El tema central de la composició pictòrica és similar: la Coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat. Màrtirs, sants, bisbes i religiosos contemplen l’escena tot orant, mentre que els grups d’àngels porten llibres, corones i túniques. Malauradament l’estat de conservació és dolent per les filtracions d’aigua provocades abans de la restauració. Els darrers treballs de restauració portats per l’Ajuntament de Barcelona (1998-99) han intentat recuperar la segona cúpula, i a més a més s’ha pogut treure un fragment de pintura de 50 x 40 cm que avui es pot veure prop de l’altar major. Un cop finalitzada la restauració del 1943-47 l’Ajuntament lliurà l’usdefruit a l’orde dels mercedaris que la varen inaugurar el 21 de setembre de 1947. El 24 de setembre es va col·locar sobre el pòrtic un plafó ceràmic a manera de fals vitrall, obra de Joan Guivernau, amb la imatge de la Mare de Déu i Sant Pere Nolasc amb la ciutat i el port de Barcelona com a fons
.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP