Església de Sant Pere Nolasc
(Barcelona | Tallers - Barcelonès)


Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Elvira Font Llupià, 2021)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Elvira Font Llupià, 2021)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Francesc Ribera - Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1944)

Barcelona - Sant Pere Nolasc

Barcelona - Sant Pere Nolasc (Foto: Francesc Ribera - Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 1944)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
Situació Plaça Castella, 5
InterèsEspecial interès Interessant
L'antic convent dels pares paüls, enderrocat el 1943, ocupava tot l'espai de l'actual plaça Castella. Durant un temps havia estat fàbrica de tabac i després hospital militar. Només s'ha mantingut l'església, un temple construït entre 1720-1750, i una part del claustre. Té una única nau coberta amb volta de canó amb llunetes, amb capelles laterals intercomunicades, i creuer cobert amb cúpula semiesfèrica. Està decorada amb pintures murals al fresc de Joseph-Bernard Flaugier, de cap a 1800 (veure fitxa independent).

La façana compta amb dues torres-campanar bessones. Davant la porta principal es conserva una de les ales de l'antic claustre, amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes, ara en funcions de porxo. Va ser restaurada per Adolf Florensa durant la dècada dels quaranta del segle XX. En aquesta restauració es va refer la façana, amb elements aprofitats del claustre derruït. També es va fer la balconada, amb un plafó ceràmic de Joan Guivernau (1947).

Joaquim Vilaseca, cap del Servei Municipal d'Edificis Artístics i Arqueològics, fou l'encarregat d'urbanitzar l'entorn de l'església l'any 1943. Conforme a l'estil "renaixentista" d'aquesta (segons la cita literal de l'època -de J. Benavent- que esmenta Maria del Mar Rovira i Marqués), es projectaren sengles edificis, per al nou convent dels mercedaris i per a un grup escolar municipal, l'actual escola Castella.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català