Antic convent del Bonsuccés (Barcelona - Els Àngels - Barcelonès)


Barcelona - Convent del Bonsuccés

Barcelona - Convent del Bonsuccés (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés

Barcelona - Convent del Bonsuccés (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés

Barcelona - Convent del Bonsuccés (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés

Barcelona - Convent del Bonsuccés (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés

Barcelona - Convent del Bonsuccés (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell

Barcelona - Convent del Bonsuccés, façana plaça Vicenç Martorell (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Convent del Bonsuccés, inicis segle XX

Barcelona - Convent del Bonsuccés, inicis segle XX (Foto: Arxiu fotogràfic C.E.C.)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilBarroc
AutorAdolf Florensa (reforma)
Situació Plaça Bonsuccés, 3
El convent dels servites va ser iniciat el 1626 i ocupava l'espai que va del carrer Ramalleres fins al de les Sitges. Els servites o Servents de Maria, eren un orde mendicant fundat al segle XIII que estava establert a Barcelona des de 1576. Estaven instal·lats a la falda de Montjuïc fins que van haver de deixar la ciutat l'any 1618. Quan van poder tornar, l'any 1626, s van instal·lar al Raval. La seva església es va consagrar l'any 1635. El convent es va mantenir actiu fins al seu abandonament, l'any 1835 i, després de ser utilitzat pels militars, va ser definitivament enderrocat el 1945 per donar lloc a la nova plaça de Vicenç Martorell.

Només en resta un cos d'edifici de cinc plantes, coronat amb una galeria d'arcs de mig punt, que actualment és la seu del Consell de Districte de Ciutat Vella, i que va ser restaurat i en gran mesura modificat per Adolf Florensa als anys cinquanta . El seu element més interessant és la porta, obra del mallorquí Miquel Perelló, del 1690. Està flanquejada per dues pilastres de capitell toscà i coronada amb un entaulament de frontó semicircular partit. A banda i banda hi ha sengles torxes i al centre un escut abarrocat on es poden llegir les inicials SM relatives als Servents de Maria.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP