Església de Santa Maria de Montalegre (Barcelona - Els Àngels - Barcelonès)


Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2014)

Església de Santa Maria de Montalegre

Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Església de la Santa Maria de Montalegre, façana pati Manning

Barcelona - Església de la Santa Maria de Montalegre, façana pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Església de Santa Maria de Montalegre

Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2019)

Església de Santa Maria de Montalegre

Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Església de la Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de la Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre

Barcelona - Església de Santa Maria de Montalegre (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusEdifici religiós
Període1888-1910
EstilHistoricisme
AutorAugust Font i Carreras
Situació Carrer Valldonzella, 13-21
La comunitat de monges establertes a l'ermita de Montalegre, a l'actual Conreria de Tiana, es van traslladar a aquest indret de Barcelona el 1362. L'orde es va extingir el 1593 i el monestir passà a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre. El 1802 s'hi establí la Casa de la Caritat.

L'any 1901 s'encarregà a l'arquitecte August Font la construcció d'un nou temple, beneït l'any següent. És d'estil neoromànic i té planta de creu llatina. Va resultar malmès l'any 1936 i va ser restaurat acabada la guerra per Isidre Puig Boada. Destaquen els vitralls i les rosasses de Rigalt i Granell del 1902; l’altar major, el baldaquí (ambdós, 1940) i la imatge de la Mare de Déu (1952), de Jaume Busquets i Mollera i l'aranya de ferro forjat, de Benjamí Sales, de 1940. Cal esmentar, també, la capella de la Miraculosa, amb vitralls i rosassa d'Antoni Rigalt, de 1908.

El 1957, la Casa de la Caritat va abandonar el conjunt d'edificis i deu anys després l'Arquebisbat va lliurar la custòdia de l'església a l'Opus Dei.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP