Sepulcre de Miquel de Boera (Barcelona - Santa Anna - Barcelonès)


Barcelona - Santa Anna - Sepulcre de Miquel De Boera

Barcelona - Santa Anna - Sepulcre de Miquel De Boera (Foto: Pere Castaño, 2007)



TipusArt funerari
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
AutorOnofre Enrich / Joan Carles
Situació Carrer de Santa Anna, 29
El jacent és obra de l’imaginaire Onofre Enrich (1573)
L’heràldica de Joan Carles (1575).

Requiescat in pace
(Col·laboració aportada per Pere Castaño)

"Ni que et moris del tot, tens assegurat el repòs en aquest món d’avui, tan convuls.

M’hi ha fet pensar aquesta figura jacent que es troba a l’església de Santa Anna; el temple és una petita meravella arquitectònica amb un atractiu afegit: la seva singular ubicació dins la ciutat, que converteix el lloc en un veritable oasi de tranquil·litat enmig del brogit i el tràfec del centre de Barcelona. A mi no m’ha pogut sobtar mai per que de petit sovint hi passava per davant i sempre l’he vist amb la naturalitat d’allò més quotidià, però és cert que qui s’hi troba per primer cop s’enduu una molt grata sorpresa. Bé, com que jo ja sé que el lloc és digne de ser visitat, ho faig sempre que puc i vaig repetir-ho fa poc; en ser de vespre i amb la fosca destacava fortament el sepulcre il·luminat que mostro amb la fotografia, per això m’hi vaig atansar, és d’un noble cavaller: Miquel de Boera, natural de Sant Feliu de Guíxols i militar en actiu a principis del segle XVI. Diuen les cròniques que va servir al virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, lluitant contra els francesos a la batalla de Ravenna, el 1512, així com també va participar en les expedicions a Trípoli i Orà durant el regnat de Carles V, amb el grau de Capità General. Aquest aguerrit baró va assolir una de les més preades distincions en fer-se creditor del Toisó d’Or, cosa que el situa al més alt nivell de les glòries civils de l’època... Però, calia fer aquest repàs biogràfic? Ben segur que sí, per que tornaré al principi demanant-me per què un home tan fatigat en vida no ha pogut trobar prou descans un cop traspassat a l’altre món.

Un cartell al costat de la seva tomba ens fa saber que el monument funerari va ser cedit en préstec al Museu Marítim l’any 1940, per a una exposició –vull creure que la despulla de l’heroi anava amb el lot, no el devien pas desar a una calaixera-... i no ha retornat al seu lloc, dins del temple, fins seixanta anys més tard!.

Aquest rètol informa amb devot agraïment dels ímprobes esforços que han hagut de realitzar una munió de persones per tal de recuperar el sepulcre, entre les quals clergues i seglars; sembla que va caler un acurat informe documental i històric, així com àrdues gestions de tots plegats per a aconseguir la deguda devolució. Això és per que veiem com les gasten algunes entitats, els deixes un difunt i se’l queden més de mig segle! I només era per a una exposició, esdeveniment que associem a una temporalitat més o menys dilatada, però que sempre té dates d’obertura i de tancament fixades.

En un altre cartellet es fan saber més mèrits i blasons del cavaller, no els relataré per que dedicar una estona a llegir-los ja entra dins dels deures d’aquells que aneu a retre-li homenatge. Jo només volia cridar l’atenció sobre la possibilitat de que si trigueu massa pot ser que estigui de visita a un altre museu o sala d’exposicions."

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP