Casa de la Caritat: Pati Manning (Barcelona - Els Àngels - Barcelonès)


Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning, escala

Barcelona - Pati Manning, escala (Foto: Josep Forns, 2009)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Anna Corcoll, 2019)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Pati Manning

Barcelona - Pati Manning (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1915)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
Situació Carrer Montalegre, 9
InterèsEspecial interès Interessant
De l'antic Seminari Conciliar, establert a l'antic convent durant els segles XVII i XVIII, en resta el pati Manning, nom d'un dels grans benefactors de la Casa de la Caritat, l'anglès Robert Manning, amic de la família barcelonina dels Castanyer. Altres fonts atribueixen la dedicatòria a Henry E. Manning, cardenal-arquebisbe de l'abadia de Westminster.

És un cos claustral de dos pisos, l'inferior amb grans arcs escarsers sobre columnes toscanes, i el superior amb arcs de mig punt més petits, bastit l'any 1743, segons la data inscrita en un dels arcs. Prop de l'entrada hi ha una escultura de Joan Serra, del 1879, dedicada a la Caritat.

Josep Goday, amb Francesc Canyellas, li donà el caràcter noucentista actual. Els treballats enteixinats de fusta, els esgrafiats de gerros, volutes i fulles d'acant de les parets i els arrambadors ceràmics neobarrocs, estableixen una continuïtat decorativa, més intensa encara a l'escala, coberta mitjançant voltes de mocador.

El 1986, Andreu Bosch, Lluís Cuspinera i Josep Maria Botey van portar a terme la restauració. Avui allotja el CERC.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP