Vil·la romana dels Munts
(Altafulla - Tarragonès)


Altafulla - Els Munts. Dipòsit d'aigua

Altafulla - Els Munts. Dipòsit d'aigua (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Habitatge

Altafulla - Els Munts. Habitatge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Habitatge

Altafulla - Els Munts. Habitatge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Mosaic del passadís

Altafulla - Els Munts. Mosaic del passadís (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Termes

Altafulla - Els Munts. Termes (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Cisterna

Altafulla - Els Munts. Cisterna (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Pintures

Altafulla - Els Munts. Pintures (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts. Maqueta

Altafulla - Els Munts. Maqueta (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts

Altafulla - Els Munts (Foto: Joan Grífols, 2007)



TipusJaciment arqueològic
PeríodeSegle IV ac a IV dc
Situació Pg. del Fortí
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Al voltant de la gran ciutat romana de Tàrraco van anar fundant-se nombroses vil·les dedicades a l'activitat agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts -de grans dimensions (va ser construïda el segle I dC i ampliada el segle II dC) i excepcional programa decoratiu-, situada molt a prop de la platja. En ella hi va residir Valerius Avitus, gran mandatari de Tàrraco, i la seva esposa Faustina.

L'edifici tenia dues plantes a l'entorn d'un pati interior amb estany i també banys termals, fonts monumentals i nimfeus. La decoració es componia de pintures, mosaics, escultures i estucs. Se sap que cap a l'any 265, moment de la invasió dels francs, hi hagué un gran incendi, el qual va destruir una gran part dels edificis. Posteriorment, va ser reconstruïda, sense retornar a l'esplendor passat. Va ser abandonada definitivament cap al segle VI o VII. El 1967 se'n va fer càrrec el Museu Arqueològic de Tarragona, que va seguir les excavacions iniciades als quaranta, i que custodia bona part dels valuosos materials trobats.

Les restes que es es poden visitar corresponen a l'obra dels segles I i II. Cal destacar el jardí, el passadís pavimentat amb mosaic, les habitacions, amb restes de pintura, la cisterna i les termes, considerats els banys privats més grans que es conserven a Catalunya. Amb tot, l'element més singular és el dipòsit d'aigua, conegut popularment com a "la tartana".

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català