Santa Maria de Barberà (la Romànica)
(Barberà del Vallès - Vallès Occidental)


Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , vista de l'absis

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , vista de l'absis (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , vista posterior

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , vista posterior (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , panoràmica cara nord

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà , panoràmica cara nord (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà, pintures romàniques

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà, pintures romàniques

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1922)

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà

Barberà del Vallès - Santa Maria de Barberà (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1922)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Ronda de Santa Maria, final de la Via Sant Oleguer
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Cap a l’any 1000, la comarca del Vallès entrava en un període de renovació social. Es bastiren esglésies pagades pels mateixos fidels i, de vegades, construïdes per ells mateixos. La senyoria de Barberà fou escollida com a seu d’una església parroquial. La capçalera sembla que es va aixecar entre el 1050 i el 1090 (la primera cita apareix el 1123). La nau principal, però, és del segle XII, i es diu que va ser consagrada pel bisbe Sant Oleguer. Consta com a parròquia des de 1143, quan fou donada a l'orde del Temple (escriptura de Ramon Berenguer IV).

El temple té una concepció senzilla, s’hi combinen uns elements molt simples: faixes i arcuacions, cornisa i sòcol, dents de serra i en general una textura i uns colors dels murs molt contrastats. El constructor va jugar amb pedres de tres tons de color diferenciats i de mides semblants. La combinació és, a l’hora, austera i elegant. A l'interior hi ha poques decoracions, buscant línies i plans que ofereixen un ambient auster i de discreció generals. El conjunt ofereix una sensació d'amplitud molt superior a la real.

Amb l'incendi i saqueig del 21 de juliol de 1936 es va perdre part de les pintures murals, arxius i objectes ornamentals i de culte, alguns valuosos. El 1949 van eliminar-se les arquitectures no originals afegides, capelles del segle XIV i restes de la casa parroquial, i van restaurar-se part dels desperfectes.
Finalment, el 1966 va fer-se una nova restauració, per tal d’evitar els efectes de la manca dels aiguats i manca de ventilació, que havia afectat els frescos.
El 2007 s'ha iniciat un procés d'estudi i anàlisi del monument, amb l’objectiu d’una nova restauració.

L'any 1919 es van descobrir pintures romàniques sota una capa de calç, que ocupen els tres absis i els espais que hi ha entre ells. Cap als anys quaranta es va fer una restauració, amb criteris discutibles. Segons Carbonell, les pintures de l'absis central i les dels laterals corresponen a èpoques diferents, entre els segles XII i XIII.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català