Església de Sant Esteve
(Castellar del Vallès - Vallès Occidental)

L’església de Sant Esteve es va aixecar entre el 1885 i el 1892, sobre els fonaments d’una altra església, d’estil barroc, construïda a finals dels segles XVIII (1771-1773). Al mateix emplaçament s’hi havia trobat la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, segons documentació del 1636.

L’edifici és d’estil neogòtic afrancesat, i és un dels edificis més emblemàtics a Catalunya d’aquest estil. L’església té planta de creu llatina, amb campanar d’agulla. A l’interior s’hi troben pintures murals, i un baldaquí restaurat. L’església és obra de l’arquitecte Joan Martorell, que va seguir el corrent neomedievalista del moment, amb un intent de recuperar l’arquitectura religiosa de l’època medieval. L’obra fou finançada per Emília Carles-Tolrà. La família Tolrà té un panteó a la cripta -a la que s'accedeix per una robusta porta des de l'exterior-, on reposen diversos membres de la família. Es tracta d'una capella amb altar, sepulcres i làpides de marbre blanc, actualment en estat de deixadesa*.

Durant la guerra civil, l’església, després que el 1936 se’n cremessin els elements decoratius, va esdevenir el mercat municipal. El 1938 fou un centre de reclutament.
El 5 de gener de 1952 es consagra el nou altar major en un ofici solemne. Finalment, el 1984 es van restaurar el rellotge i el campanar, i el 1993 la part exterior.

Les dimensions de l’església, poc habituals en una població de la mida de Castellar, han fet que s’anomeni popularment com la Catedral del Vallès.


*patrimoni funerari.cat

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí