Santa Maria de Roca-rossa (Tordera - Maresme)


Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: mur lateral

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: mur lateral (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: porta principal

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: porta principal (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: mur lateral

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: mur lateral (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: porta del claustre

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: porta del claustre (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: absis (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: dependències monàstiques

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: dependències monàstiques (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: dependències monàstiques

Tordera - Santa Maria de Roca-rossa: dependències monàstiques (Foto: Albert Esteves, 2008)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
Situació Urbanització Roca-rossa
InterèsEspecial interès Interessant
Cal interven-
ció urgent
Necessita intervenció urgent
Antic priorat canonical fundat al segle XII (suposadament va ser fundat per Guerau III de Cabrera, el 1145). Va adquirir certa importància al segle XIII, època a la qual pertanyen les restes de l'església que encara es conserven. Va començar a a decaure a mitjan segle XIV i a la fi del XVI, ja pràcticament abandonat, va ser cedit a la diòcesi de Solsona.
Les restes es troben situades enmig d'una urbanització, molt malmeses i abandonades i exposades permanentment a un espoli que ja es fa força evident.
Es conserva el perímetre de l'església i la capçalera, amb el seu absis semicircular, gairebé sencera. La coberta, de volta apuntada, està mig esfondrada. A la façana de ponent s'obre el portal de mig punt, del qual han estat arrencades les dovelles. A la paret meridional hi ha la porta que comunicava amb el claustre, de punt rodó a l'interior i de llinda recta a l'exterior. les finestres són de mig punt, de doble esqueixada. El seu estil és pot qualificar de romànic de transició al gòtic, propi de l'arquitectura de la fi del segle XII i de l'inici del XIII.
Al costat de l'església hi ha restes de les antigues dependències monacals, enrunades i envaïdes per la vegetació.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP