Col·legi de les Teresianes (Tarragona - Rambles - Eixample - Tarragonès)


Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Albert Esteves, 2017)

Tarragona - Col·legi de les Teresianes

Tarragona - Col·legi de les Teresianes (Foto: Consell del Modernisme)



TipusEdifici escolar
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorBernardí Martorell i Puig
Situació Rambla Nova, 79-91
InterèsEspecial interès Interessant
L'edifici es va iniciar l'any 1922 segons projecte de Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí. És una obra de gran presència mercès a la seva volumetria i als materials utilitzats, bàsicament maó vist i rajola ceràmica. La composició és simètrica, amb un cos central més baix lleugerament avançat descrivint un pòrtic i dos cossos cantoners, també sobresortits, a mode de torres. Les obertures, ritmades, estan ornades amb motllures geomètriques. De l'interior cal destacar el vestíbul, d'influència gaudiniana, i la capella. La construcció del conjunt es va veure interrompuda per la guerra que, a més, n'ocasionà diversos desperfectes. La restauració va ser duta a terme per Josep M. Pujol de Barberà i va ser enllestida pel seu fill, Antoni Pujol Sevil, l'any 1949.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA
Informació cedida pel Consell del Modernisme de la Ciutat de Tarragona

Edifici aïllat que té un semisoterrani, planta baixa i tres plantes d’alçada, retirat de l’alineació en las seves quatre façanes. La fatxada principal consta de tres cossos ben definits i lligats, hi ha una marcada simetria amb un cos central que té un pòrtic lleugerament desplaçat que inclou la planta baixa amb tres arcs parabòlics i el primer pis, així com dos cossos laterals, cantoners, que actuen gairebé com a torres que estan rematades amb caraners de rajola verda i acaben amb una mena d’hídria, que també es troba a la teulada. El vestíbul té unes columnes amb un clar estil gaudinià i després hi ha la capella, que té una nau de 25 x 8,5 metres i un creuer de 14 metres. Destaca la maçoneria aplantillada dels paraments amb recursos formals inspirats en el mudèjar però amb un tractament molt modern i el conjunt és senzill de comprensió estructural degut a la espontaneïtat de l’obra vista. El edifici és com un llibre obert i tenim un ventall de textures que llinda la imaginació més sorprenent en: els pilars, las parets de càrrega, les llindes, els muntants, els rebaixos de portes o de finestres , els sòcols, els arcs de descarrega, els ràfecs i els arcs parabòlics i ovoïdals, entre altres elements.
La construcció es va frenar durant la II República i va ser afectada pels bombardejos de la Guerra Civil, amb el resultat que el col·legi actual no es correspon amb el projecte de Martorell. La restauració va anar a càrrec de Josep M. Pujol de Barberà (1939) i del seu fill Antoni Pujol Sevil (1949).

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP