Casa de la Lactància (Barcelona - L'Escorxador - Barcelonès)


Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Mutari, 2008)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Mutari, 2008)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Mutari, 2008)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Casa de la Lactància

Barcelona - Casa de la Lactància (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Casa de Lactància

Barcelona - Casa de Lactància (Foto: Mutari , 2008)



TipusEdifici públic
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorAntoni de Falguera i Sivilla
Situació Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477
InterèsEspecial interès Interessant
Edifici construït entre 1908 i 1913, seguint un projecte d'Antoni de Falguera. Pere Falqués va dirigir les obres. Estava destinat a la lactància dels nounats. El 1968 es va modificar per transformar-lo en clínica d'obstetrícia. Actualment és una residència d'avis.
Consta de semisoterrani, planta baixa i pis. La façana s'inspira en motius del gòtic i està presidida per un grup escultòric, obra d'Eusebi Arnau, al·legòric a la lactància, on hi ha també l'escut de la ciutat fet amb ceràmica vidriada. És molt interessant la porta del vestíbul, profusament ornamentada, i la decoració interior, amb forjats i vitralls modernistes i mosaics de Lluís Bru.

Segons Lluís Permanyer, aquesta casa s'inspira i ret homenatge al Museu Estruch, adossat a l'habitatge que Josep Estruch i Cumella tenia al que ara és la Plaça de Catalunya. Tant l'una com l'altre, del mestre d'obres Jaume Barnadas i Mir i de 1887 i 1888 respectivament, van ser enderrocats per obrir l'espai central d'aquesta.

El Museu Estruch aplegava la col.lecció d'armes de Ramon Estruch i Ferrer, pare de Josep, polític progressista i un dels fundadors del Banc de Barcelona. El conjunt va acabar a París, comprat per Georges Pauilhac.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP