Escola Industrial - Fàbrica Batlló (Barcelona - Escola Industrial - Barcelonès)


Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló

Barcelona - Escola Industrial - Fàbrica Batlló (Foto: Albert Esteves, 2008)

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge (Foto: Anna Corcoll, 2018)

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge (Foto: Anna Corcoll, 2018)

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge (Foto: Anna Corcoll, 2018)

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge

Barcelona - Escola Industrial - Edifici del Rellotge (Foto: Anna Corcoll, 2018)



TipusEdifici industrial o agrícola
PeríodeSegle XIX
AutorRafael Guastavino Moreno
Situació Carrer Urgell, 187
L'actual Escola Industrial aprofita en gran part l'antiga fàbrica de brodats Batlló, projectada per Rafael Guastavino entre 1868 i 1869. El complex, que ocupava un espai de 60.000 m2, va ser promogut pels germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera. Va funcionar fins a 1889, quan es va decidir tancar-lo pels continus conflictes laborals del moment. Mentrestant, fou hospital.
La Diputació de Barcelona l'adquireix el 1908 per situar-hi l'Escola Industrial, dedicada al tèxtil. I la Mancomunitat, el 1910, amplia els ensenyaments - aleshores amb el nom d' Universitat Industrial- a altres disciplines.

Es conserva l'edifici on hi havia els telers, anomenat després del Rellotge, de planta rectangular i cinc pisos, obra de maçoneria i maó vist; la xemeneia de planta octogonal, i l'estructura subterrània de la planta de filatures. La gran aportació de Guastavino va ser l'ús de la volta de maó pla, que ell mateix va popularitzar als Estats Units, on va emigrar el 1881.

El 1913, Ll. Planas i Calvet, i Rubió i Bellver a la dècada següent, van emprendre una reforma de l'interior per guanyar espai i llum i adequar-lo a la docència. Així mateix, es va dignificar l'eix central de la façana amb l'afegit del rellotge i la porta "a la clàssica". Cal esmentar la sala noble, decorada amb els noms de destacats científics i tecnòlegs a les llunetes.

Entre 1988 i 1989, l'equip 2BMFG arquitectes el va restaurar.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP