Fàbrica Chartreuse (Tarragona - Serrallo - Port - Tarragonès)


Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Albert Esteves, 2008)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: Pol Oto Masagué, 2013)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: enviada per Pol Oto Masagué)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: enviada per Pol Oto Masagué)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: enviada per Pol Oto Masagué)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: enviada per Pol Oto Masagué)

Tarragona - Fàbrica Chartreuse

Tarragona - Fàbrica Chartreuse (Foto: enviada per Pol Oto Masagué)



TipusEdifici industrial o agrícola
PeríodeSegle XIX
AutorPau Monguió (ampliació) / Josep Maria Pujol de Barberà (ampliació)
Situació Carrer Smith, 51-57
L'antiga fàbrica de filats La Fabril va ser adquirida l'any 1882 per l'orde francesa dels Pares Cartoixans per fabricar-hi el seu famós licor. L'edifici havia estat construït a mitjan segle XIX en un estil acadèmic que encara s'aprecia en gran part de la construcció. El conjunt es va incendiar el 1893 i va ser rehabilitat i alhora ampliat per Pau Monguió. Una nova ampliació es va dur a terme l'any 1907, projectada per Josep M. Pujol de Barberà, on utilitzà un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars. La part més ornamentada és la torre del rellotge, amb detalls de ceràmica i de maó vist.

Actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya, i ha estat modernament restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP