Palau renaixentista (Casa de la Vila)
(Linyola - Pla d'Urgell)


Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau dels barons

Linyola - Palau dels barons (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)

Linyola - Palau renaixentista

Linyola - Palau renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2008)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
AutorBernat Longor
Situació Carrer Major, 7
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Edifici senyorial del segle XVI conegut erròniament com a palau dels Barons de Linyola, i que des de 1902 és la Casa de la Vila. Va ser construït pel francès Bernat Longor, per encàrrec del patrici local Joan Fornés, l'escut del qual (amb un forn) es pot veure al portal adovellat de la casa, amb la data de 1557. Sembla que originalment havia de ser un edifici exempt,tot i que ara manca l'arcada lateral esquerra.

De la bella façana porticada, feta amb pedra picada, cal destacar-ne els quatre finestrals renaixentistes emmarcats per pilastres i entaulaments de tipus clàssic, amb capitells esculpits que Joan Yeguas relaciona amb Can Pitxell d'Arbeca. Són vuit peces d'ordre compost : quatre "retrats" que formen dues parelles -home amb barba i dona i home amb gorra i dona-; dues màscares o monstres vegetals i dues cares a mig camí entre retrat i màscara, amb volutes sortint de la boca, com a Arbeca.

Al pis més alt hi ha una galeria de petits arquets carpanells. En la rehabilitació, feta a començament del segle XX, es va fer servir pedra de l'antic cementiri i d'altres cases del poble. Va ser restaurat als anys vuitanta.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català