Sant Pere de l'Erm (Sant Martí de Tous - Anoia)


Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior (Foto: Albert Esteves, 2009)

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior

Sant Martí de Tous - Sant Pere de l'Erm, interior (Foto: Albert Esteves, 2009)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt
Està situada enmig de camps de conreu. Sembla que va ser construïda a començament del segle XI per vertebrar un nucli de poblament que no va arribar a existir. Està documentada des del 1074. El 1174 es va voler convertir en monestir i tampoc va reeixir el projecte. Això explica que no s'arribés a enllestir mai i es convertís en una petita capella rural. Es va concebre com un temple amb planta de creu llatina, però només n'ha pervingut la capçalera i un tram del transsepte. Dels tres absis un està mig enderrocat i els altres dos han estat sobrealçats. Presenten decoració llombarda, amb les típiques arcuacions cegues i lesenes. Ja en època gòtica es va cobrir amb una volta ogival.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP