Castell de Montbui (o de la Tossa) (Santa Margarida de Montbui - Anoia)


Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui, sala inferior

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui, sala inferior (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui, sala superior

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui, sala superior (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - panoràmica des del castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - panoràmica des del castell de Montbui (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Albert Esteves, 2009)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Alfons Martín, 2016)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Alfons Martín, 2016)

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui

Santa Margarida de Montbui - Castell de Montbui (Foto: Pere Català Roca, cultura.gencat.net, 1964)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
Situació Desviació que surt de la carretera d'Igualada a Valls
BCINBé cultural d'interès nacional
Està documentat des de l'any 970, poc després del repoblament cristià de la comarca, quan va ser cedit al bisbat de Vic. D'ell en depenien als inicis els castell de Saió i de Tous. La mitra vigatana en va mantenir el domini superior fins al segle XIV, tot i que des de mitjan segle XII era senyorejat per la poderosa nissaga dels Cardona, que en va arribar a ostentar el ple domini a partir del seu retorn a la corna, el 1322. Els Montbui, que originalment només n'eren els castlans, en van assolir la plena propietat a mitjan segle XV. Els seus successors, els comtes de Plasència, la van mantenir fins al segle XIX.
Del castell en resta només un edifici de planta rectangular arrodonida, construït amb un aparell irregular, amb algunes filades d'opus spicatum. Es pot datar al segles X i XI. Ha estat restaurat modernament.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP