Església parroquial de Santa Maria (Olesa de Montserrat - Baix Llobregat)


Olesa - Església, presbiteri

Olesa - Església, presbiteri (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, entrada

Olesa - Església, entrada (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, entrada

Olesa - Església, entrada (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, entrada

Olesa - Església, entrada (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, entrada

Olesa - Església, entrada (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, entrada

Olesa - Església, entrada (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, nau sud

Olesa - Església, nau sud (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa - Església, nau sud

Olesa - Església, nau sud (Foto: Manel Morales, 2008)

Olesa de Montserrat - Església

Olesa de Montserrat - Església (Foto: Jessica Molina, 2008)

Olesa de Montserrat - Orgue

Olesa de Montserrat - Orgue (Foto: 2008)

Olesa de Montserrat - Orgue

Olesa de Montserrat - Orgue (Foto: 2008)

Olesa de Montserrat - Església parroquial de Santa

Olesa de Montserrat - Església parroquial de Santa (Foto: Albert Esteves, 2006)

Olesa de Montserrat - Església

Olesa de Montserrat - Església (Foto: Albert Esteves, 2006)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Plaça de l'Església
El temple ha sofert diverses modificacions i ampliacions, l'última entre 1954 i 1956. El 15 de gener d'aquell any s'inaugurà solemnement la seva ampliació i reforma, que la propaganda franquista anomenà "la nueva iglesia".
El temple, de tres naus és bàsicament original dels segles XII-XIII, si bé les naus laterals es van construir al XV-XVI (arc rebaixat i creuer) i la segona cripta. Al segle XVIII es construí una capella adjacent, la del Santíssim, i el temple romangué així fins que les flames del 18 de juliol de 1936 -com les dues posteriors explosions- van fer que només en quedés l'estructura, però molt malmesa. De forma provisional, el 1940 es construí un sostre i s'endreçà l'interior, encara que el conjunt quedés majoritàriament apedaçat i en part encara en ruïnes.

El 1948 entrà de rector Mn. Lluís Sitjar i Campanyà, que volgué construir un nou temple però no a la vila antiga, sinó al nou centre d'Olesa. Els propietaris dels terrenys en aquell temps no li van voler vendre, així que el rector decidí de modificar l'existent i mig ruïnós temple i integrar-lo en un complex que preveia de fer ensorrar la rectoria (per sort! encara avui existent, testimoni i part de l'antic castell de la vila) i edificar-ne una de nova, així com un atri arcat grandiloqüent i tres capelles adjacents de nova planta: el Baptisteri, el Santíssim i la Sagristia.

Les obres entre 1954-56 van portar a tapar les dues criptes i tallar-ne l'accés, així com els vasos funeraris de sota les naus laterals. La façana renaixentista lateral va ser treta (per sort, encara se'n guarden la major part de pedres per una futura restitució). El temple tingué un nou sostre amb els ara característics i lluminosos 12 ulls de bou (6 per banda), com el nou presbiteri semicircular. Per tant, l'única cosa de nova planta que s'executà foren les tres capelles laterals (Baptisteri, Santíssim i Sagristia). La imatge de Maria Assumpta al Cel és de 1942 i la pintura del presbiteri és de l'artista olesà Amadeu Paltor (pintura feta entre els anys 1984-1988).

Des que el setembre de 2001 vingué de rector Mn. Esteve, la rectoria s'ha reformat tota, i s'ha descobert elements (com l'entrada que uneix rectoria amb el temple) que ens condueixen al s. XII i que ara han tornat a la seva antiga esplendor.

L'any 2008 es va inaugurar el nou orgue romàntic, obra de Joan Carles Castro.

Informació elaborada per Manel Morales i López.

ARXIU PARROQUIAL (Díptic informatiu que ens tramet Manel Morales i López)
L’Arxiu Parroquial d'Olesa és, per la quantitat i la qualitat del seu fons documental, l’arxiu parroquial més important de l’Arxiprestat de Montserrat i un dels més importants de l’actual Bisbat de Sant Feliu de Llobregat al qual pertany la parròquia d’Olesa de Montserrat.
Malgrat que el pas del temps ha deixat la seva marca en el nostre fons arxivístic, ja sigui mitjançant la degradació d’aquest (deguda bàsicament a l’oxidació de la tinta, la fauna bibliòfaga o l’humitat) o fins hi tot la pròpia destrucció de part de la documentació com a conseqüència d’esdeveniments armats de trist record (guerres carlines, guerra civil, ...), la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat ha aconseguit preservar fins als nostres dies un valuós arxiu que conté la història de l’església olesana i la genealogia de les famílies que han viscut a la nostra vila des del segle XIV fins a l’actualitat.

L’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat custodia documents històrics de gran valor com el testament de Santa Paula Montal (fundadora de la Congregació de les Reverendes Mares Escolàpies i pionera en l’ensenyament femení) o la referència més antiga a la representació de la Passió d’Olesa datada l’any 1538. A més l’APOM ha sigut objecte, des de la seva inauguració el 10 de juny de 2002 (diada de Santa Oliva), de nombroses donacions que han ampliat qualitativament el seu fons com és el cas de la Biblioteca Boada Bayona, formada per uns 300 llibres aproximadament d’entre els segles XVI i XX.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP