Encimbellat dalt d'un espadat rocós del massís del Garraf, el castell d'Eramprunyà, construït per defensar la frontera en front dels sarraïns, va ser el centre d'una baronia que comprenia els actuals municipis de Castelldefels, Begues, Sant Climent, Gavà, Viladecans i una part de Sant Boi. Està documentat des del 957 i va tenir diverses etapes constructives, entre els segles XI i XIV. Fins el 1323 va dependre directament dels comtes de Barcelona, fins que Jaume II el va vendre a la família March, la qual en va mantenir la propietat fins el segle XVI. El 1469, durant la guerra contra Joan II, va patir la primera destrucció i ha arribat als nostres dies molt enrunat, com tots els castells del Llobregat. Consta de dos recintes, antigament separats per un port llevadís. El recinte superior era la part més fortificada, mentre que al recinte inferior hi havia la capella, el cementiri i altres edificacions. Per arribar al castell cal seguir un escarpat camí que surt de la capella de Bruguers.

• Afegiu informació
• Afegiu fotografies