Capella de Santa Eulàlia de Provençana (L'Hospitalet de Llobregat - Barcelonès)


L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2006)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2006)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2006)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1913)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2008)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2008)

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia

L'Hospitalet de Llobregat - Capella de Santa Eulàlia (Foto: Albert Esteves, 2008)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Carrer de Santa Eulàlia, 203
InterèsEspecial interès Interessant
La parròquia de Provençana es troba documentada des del 1045 però l'edifici que s'ha conservat degué ser construït cap a la fi del segle XI. Va ser consagrat pel bisbe de Barcelona Berenguer Folc l'any 1101. La portalada va ser obrada just cent anys després, segons consta en la inscripció del timpà: "Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A" ("l'any 1201, en el mes de març, això fou edificat per cert mestre A". Arnau, segons alguns estudiosos).

És un edifici romànic, de tres naus separades per arcades de mig punt sobre pilars rectangulars, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. Els absis fóren eliminats en l'alçament de la nova església. La portalada, sobreposada, és formada per dues arquivoltes emmarcades per un guardapols amb un fris esculpit de fulles i dues columnes amb capitells cisellats, d'aspecte rústic.

Va ser l'única parròquia del municipi fins a mitjan segle XV. A partir de llavors, va esdevenir capella eremítica, i fins i tot va arribar a servir de galliner. Restaurada durant el segle XVIII, va recuperar la categoria de parròquia a partir del segle XIX.

S'han trobat algunes restes romanes, com el conegut cap de Medusa, corresponents a una vil.la situada allà mateix.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP