Can Vilumara
(L'Hospitalet de Llobregat | Centre - Rambla - Barcelonès)


L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2006)

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2006)

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Hospitalet de Llobregat -  Can Vilumara. Casa del director

L'Hospitalet de Llobregat - Can Vilumara. Casa del director (Foto: Albert Esteves, 2006)



TipusEdifici residencial
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorAndreu Audet Puig / Francesc de Paula Izard (ampliació)
Situació Avinguda de Josep Tarradellas, 147-169
Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilumara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilumara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus. Sembla ser -segons estudis de Josep Maria Vilumara i Fàtima López- que s'implantà una organització innovadora del treball i que l'edifici va servir de model per a la fàbrica Casarramona projectada per Puig i Cadafalch. Hi va haver un pavelló dedicat a estudi-taller de l'escola d'arquitectura de Francesc Galí, on els Puig i Gairalt, Solanic, Gaudí, Bergós, Bonet, Monegal i altres, debatien sobre temes artístics. La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982 i, pocs anys després, va ser habilitada per acollir un Institut d’Ensenyament Secundari, després que la pressió veïnal evités el seu enderrocament.

Les naus estan construïdes seguint el model shed de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze.

Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres, pilastres, etc.


Vilumara, Josep M.; López, Fàtima: El quarter de Sant Pere. Història d'un barri amagat de Ciutat Vella. Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2014

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català