Monestir de Pedralbes (Barcelona - Pedralbes - Barcelonès)


Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Carquinyol, 2006)

Barcelona - Monestir de Pedralbes, entrada nord del recinte

Barcelona - Monestir de Pedralbes, entrada nord del recinte (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes, entrada sud del recinte

Barcelona - Monestir de Pedralbes, entrada sud del recinte (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Frederik Questier, 2003)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Alfred Abad, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Alfred Abad, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes, portada de l'església

Barcelona - Monestir de Pedralbes, portada de l'església (Foto: José Aguado, 2018)

Barcelona - Monestir de Pedralbes, maqueta

Barcelona - Monestir de Pedralbes, maqueta (Foto: Albert Esteves, 2010)

Barcelona - Monestir de Pedralbes

Barcelona - Monestir de Pedralbes (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya, 1914)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
Situació Plaça del Monestir
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
El convent de monges clarisses de Santa Maria de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II, l'any 1327. La seva construcció s'havia iniciat molt poc temps abans i per això, i pel fet d'haver-se conservat gairebé intacte, és un dels monuments gòtics més homogenis i més il·lustratius del gòtic català del segle XIV.

En morir Jaume II, aquell mateix any, la reina es va retirar al monestir, en una part habilitada com a palau, que es va enderrocar després de la seva mort. El convent tenia habitualment unes quaranta religioses, en bona part procedents de famílies nobles, i va gaudir de gran prosperitat durant els segles XIV i XV.

El conjunt monàstic formava un recinte emmurallat, amb dues portes fortificades. Al voltant del convent es van anar construint algunes cases on residia el servei del monestir, i un convent de frares franciscans (el Conventet) que assistien espiritualment a les monges.

Amb la desamortització de 1835 el cenobi en va poder mantenir la propietat. L'església es va restaurar el 1894 sota la direcció de Joan Martorell; durant el segle XX s'han fet també diverses obres de restauració.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP