Església de Sant Salvador: làpida sepulcral (Breda - La Selva)


Breda - Església de Sant Salvador, sepulcre de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera

Breda - Església de Sant Salvador, sepulcre de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera (Foto: Albert Esteves, 2011)

Breda - Església de Sant Salvador, sepulcre de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera

Breda - Església de Sant Salvador, sepulcre de Ferran de Joara i Timbor de Cabrera (Foto: Albert Esteves, 2011)



TipusArt funerari
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Interior de l'església de Sant Salvador
Fragment extret de l'article "Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del nou món", de Rafael Torrent i Orri (Annals Gironins):

Al monestir de Sant Salvador de Breda hi ha una làpida sepulcral d'alabastre amb l'escultura, en relleu, de dues figures, les quals hom cregué equivocadament que eren les dels fundadors del monestir, el vescomte Gerard de Cabrera i la seva muller Ermesindis. Josep Mª de Solà-Morales posà en clar que les dues figures esmentades representaven a Ferran de Joara i a la seva consort Timbor de Cabrera, entre altres proves, per la identificació de l'escut que hi ha en la lauda sepulcral de Breda, en el qual estan representades, en la primera cartel·la, les armes de Joara, lloc de la província de Lleó; i, en la segona, les armes de Cabrera, seguint la normativa heràldica d'assignar la primera cartel·la a l'home i, la segona, a la dona.
D'altra banda, la tipologia de l'esculpit palesa que data del segle XVI. Un document del 1520 confirmà, més tard, la identificació. Per bé que es desconeix el grau de parentiu entre Timbor de Cabrera i Anna I de Cabrera, pel simple fet d'ésser la primera enterrada al monestir de Sant Salvador de Breda, panteó de la casa
vescomtal de Cabrera, denota que era un membre de la família. (...)

(...) Ferran de Joara, cavaller, era natural de Castella. Fou procurador general durant 22 anys. També esporàdicament s'intitulà Governador. Va contraure matrimoni amb Timbor de Cabrera. Llur residència habitual durant aquest període fou Hostalric, llavors capitalitat del vescomtat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP