Església parroquial de Sant Hilari
(Sant Hilari Sacalm - La Selva)


Sant Hilari Sacalm - Església parroquial

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial (Foto: Albert Esteves, 2011)

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial (Foto: Albert Esteves, 2011)

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial (Foto: Albert Esteves, 2011)

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, interior

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, interior (Foto: Albert Esteves, 2011)

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, antiga porta romànica

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, antiga porta romànica (Foto: Albert Esteves, 2011)

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, campanar

Sant Hilari Sacalm - Església parroquial, campanar (Foto: Marcel·la Sarró Planas, 2013)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIX
EstilNeoclassicisme
Situació Plaça de l'Església
Documentada l'any 922, dins el terme del castell de Solterra, tot i que el seu origen pot ser anterior, segurament de l'època de Guifré el Pelós, alçada per soldats francs que la dedicaren al bisbe de Poitiers, Hilari, en un turó pla ipsa calmo d'on prové el nom Sacalm.

L'edifici ha sofert nombroses reformes al llarg dels segles. De l'església romànica, consagrada el 1199, en resta només una part del portal, ara situat a l'interior, sota el cor, que presenta dues arquivoltes esculpides amb motius de cintes i palmetes entrellaçades. Des del 1854 era la porta del cementiri vell.

Va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV i va haver de ser reconstruïda l'any 1480. Ampliada de nou segle XVI, a mitjan XIX va patir una profunda reforma que li va donar el seu aspecte actual, d'aspecte classicista, amb tres naus i un destacat campanar de torre, iniciat el 1860 i coronat l'any 1922, segons projecte de Josep M. Pericas.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català