Santuari de la Mare de Déu de Farners
(Santa Coloma de Farners - La Selva)


Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Santuari de Farners

Santa Coloma de Farners - Santuari de Farners (Foto: J.M. Bonet Garí - Arxiu CEC, c1920)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners

Santa Coloma de Farners - Ermita de Farners (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Verge de Farners, pou

Santa Coloma de Farners - Verge de Farners, pou (Foto: Albert Esteves, 2012)

Santa Coloma de Farners - Verge de Farners

Santa Coloma de Farners - Verge de Farners



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
Situació Camí de Farners
Als peus del castell de Farners hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu, un edifici d'origen romànic, ampliat i modificat al segle XVIII. Es desconeix la data de la primera capella però està documentada la seva reconstrucció l'any 1200, promoguda pel senyor del castell, Ramon de Farners. D'aquell edifici en resta l'absis semicircular i una part de la nau, coberta amb volta apuntada.

Al segle XVIII es va allargar la nau, s'hi va afegir el creuer, amb cúpula el·líptica i un gran atri porxat i cobert amb teulada a dues aigües. La llinda duna finestra té gravada la data de 1766. L'any 1883 es construí l'escala i el cor.

S'hi venera la Mare de Déu de Farners, una talla d'origen romànic molt modificada (només és romànica la part del tronc), restaurada l'any 1998. S'hi celebra un aplec anual el primer diumenge després de l’Ascensió.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català