Monestir de Sant Miquel de Fluvià (Sant Miquel de Fluvià - Alt Empordà)


Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Albert Esteves, 2013)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: J.M. Armengol i Bas Arxiu fotogràfic C.E.C., 1899)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Wikimedia Commons)

Sant Miquel de Fluvià - Monestir

Sant Miquel de Fluvià - Monestir (Foto: Wikimedia Commons)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Plaça de l'Església
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
El monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià fou una abadia depenent originalment de Sant Miquel de Cuixà. El conjunt que ens ha pervingut va ser construït sota l'impuls de l'abat Oliba entre 1045 (any de la consagració del solar) i 1066 (any de la consagració de l'església). El seu actual aspecte de fortalesa és degut a les obres de fortificació que es van dur a terme durant la segona meitat del segle XV. En aquella època el cenobi va ser agregat, juntament amb el de Cruïlles, a Sant Pere de Galligants, de Girona. Al segle XVI es van tornar a fer reformes, entre elles la de la porta principal, que duu la data de 1532, i el cor. L'any 1875 el monestir va ser desamortitzat.

L'edifici romànic del 1066 és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i capçalera amb tres absis semicirculars, decorats amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. La volta de canó de la nau central només conserva l'estructura original al seu tram més oriental. L'aparell original dels murs es conserva gairebé a tot l'edifici, excepte al frontis, amb carreus de pedra sorrenca no gaire grans, ben treballats i enfilats, en contrast amb l'aparell bast de l'obra de fortificació tardana. El campanar és una torre aïllada de tres pisos, del mateix estil. El claustre que hi devia haver s'ha perdut, tot i que alguns dels seus capitells podrien haver estat integrats a l'obra interior del temple. Als absis hi destaca l'ornamentació llombarda amb caparrons que fan de mènsules dels arcs i amb finestres entre columnes a l'absis central, amb els capitells esculpits. A la finestra del cantó sud hi ha encastada una làpida de l’any 1258. A l'interior es conserva una pica baptismal potser romànica. En conjunt, és un dels temples romànics més notables de la comarca.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP