Priorat de Santa Maria de Panissars (La Jonquera - Alt Empordà)


La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars, esquema

La Jonquera - Santa Maria de Panissars, esquema (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars, restes del trofeu romà

La Jonquera - Santa Maria de Panissars, restes del trofeu romà (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)

La Jonquera - Santa Maria de Panissars

La Jonquera - Santa Maria de Panissars (Foto: Albert Esteves, 2014)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Coll de Panissars, accés des del Portús
Les restes de l'antic priorat de Santa Maria de Panissars es troben situades en un indret estratègic, al Coll de Panissars, a la confluència dels antics camins romans de la Via Augusta i la Via Domitia. Curiosament, en la actualitat la ratlla fronterera passa pel mig de les ruïnes, de manera que una part es troba enclavada al municipi francès del Portús i l'altra al de la Jonquera.

Una part de les restes és d'època romana i es correspon a la base d'un Trofeu, una mena d'arc triomfal que va fer alçar Pompeu el Gran, l'any 72 aC.

L'església de Santa Maria va ser construïda en el mateix lloc cap a la fi del segle X. Va dependre de l'abadia d'Arles fins que l'any 1097 va passar a mans del monestir de Ripoll. A les acaballes del segle XVII ja estava abandonat i bona part de les seves pedres es van fer servir per alçar el castell veí de la Bellaguarda. En resten les parts baixes d'algunes estructures i un absis semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP