Can Viver de Torrebonica
(Terrassa | Eixample i rodal - Vallès Occidental)


Can VIver de Torrebonica

Can VIver de Torrebonica (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can VIver de Torrebonica

Can VIver de Torrebonica (Foto: Enfo, 2012)

Can VIver de Torrebonica

Can VIver de Torrebonica (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can VIver de Torrebonica

Can VIver de Torrebonica (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can Viver de Torrebonica

Can Viver de Torrebonica (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can Viver de Torrebonica

Can Viver de Torrebonica (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can Viver de Torrebonica, vista des del cementiri de Terrassa

Can Viver de Torrebonica, vista des del cementiri de Terrassa (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2014)

Can Viver de Torrebonica

Can Viver de Torrebonica (Foto: Joan Borràs, 2021)



TipusEdifici públic
Període1911-1929
EstilNoucentisme
AutorJosep Domènech Mansana/ Bernardí Martorell Puig (capella)
Situació A 300 m de la N-150 (de Sabadell a Terrassa), km 15,7
Can Viver fou un sanatori antituberculós i granja agrícola. Situat al veïnat de Torrebonica, és un monument del municipi de Terrassa protegit com a bé cultural d'interès local. Allà hi va haver una masia coneguda ja a 1293, que al llarg dels segles es conegué amb els diversos noms dels successius propietaris o llogaters: Can Barba, Can Maduixer, Mas Sala i Viver. Era un conjunt d'edificacions amb una torre de defensa del segle XV i una capella del segle XVIII, dedicada a la Mare de Déu del Roser, després, a la Mare de Déu de Montserrat, beneïda el 1930 i dissenyada per Bernardí Martorell, amb un interior de gran riquesa cromàtica i decorativa.

Es tracta d'un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos. És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal, una de les quals, irreconeixible, era l'antiga torre de defensa (dreta). Al cim sobresurt la coberta d'una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d'arcs de mig punt, on es troba l'accés principal. Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

En aquests moments (2014), pertany a la fundació Sant Llàtzer.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català