Castell de Castellmeià (Torrefeta i Florejacs - Segarra)


Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)

Llor - Castell de Castellmeià

Llor - Castell de Castellmeià (Foto: Albert Esteves, 2014)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Ctra. L-324, km 2, desv.dreta
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Documentat des de l'any 1044 (castrum Mediani). Al segle XII estava sota el domini de la seu urgellenca i al XIV era senyorejat per Galceran de Vergós. Van ser els Vergós els que, aprofitant les estructures romàniques, van transformar el castell en una majestuosa fortalesa gòtica, reformada de nou cap al segle XVI, època en la qual va assolir la seva actual fesomia. Acabada la Guerra de Successió, Felip V va concedir el marquesat de Castellmeià a Francesc de Junyent i de Marimon. Posteriorment va passar als Amat, als Carcer i als Vilallonga, marquesos de Castellbell.

El castell és una mole de planta gairebé triangular, en un dels vèrtex de la qual hi ha una torre, entre quadrada i circular, i prop d'ella, una segona torre, escapçada. A les façanes hi destaquen els finestrals del segle XVI, alguns dels quals motllurats i ornamentats amb escuts. El portal és adovellat, de punt rodó, adossat a la torre principal, que el protegia. Constitueix un dels castells més interessants de la comarca.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP