Conjunt de S'Agaró (Castell-Platja d'Aro - Baix Empordà)


S'Agaró, plaça del Mirador

S'Agaró, plaça del Mirador (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró, camí de Ronda

S'Agaró, camí de Ronda (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró, camí de Ronda

S'Agaró, camí de Ronda (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró, camí de Ronda

S'Agaró, camí de Ronda (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró, des de la platja de Sant Pol

S'Agaró, des de la platja de Sant Pol (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró, camí de Ronda

S'Agaró, camí de Ronda (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró

S'Agaró (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró

S'Agaró (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró

S'Agaró (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró

S'Agaró (Foto: Albert Esteves, 2014)

S'Agaró

S'Agaró (Foto: Albert Esteves, 2014)



TipusConjunt urbanístic
Període1911-1929
EstilNoucentisme
AutorRafael Masó Valentí, Francesc Folguera, Adolf Florensa
Situació Entre Sant Feliu i Platja d'Aro, al costat de la platja de Sant Pol
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
S'Agaró és un conjunt urbanístic excepcional perquè constitueix l'expressió més nítida, i més ben conservada, de l'esperit del Noucentisme a Catalunya. A començament dels anys vint del segle passat, l'espai comprès entre la badia de Sant Pol i la platja de Sa Conca era un terreny verge. De fet no tenia ni nom, es va anomenar S'Agaró pel nom del rierol que hi passava. Va ser Josep Ensesa Gubert qui va promoure la urbanització de l'indret, entès com una comunitat de xalets només accessibles per a l'alta burgesia catalana.

La primera casa, Senya Blanca, va ser construïda l'any 1922 i, poc a poc, tot el conjunt es va omplir de pòrtics, arcades, terrasses, finestrals antics... tot inspirat en la voluntat de retorn a l'arquitectura popular, al mediterranisme i a les referències clàssiques tan preuats pel Noucentisme. Rafael Masó va ser l'arquitecte que va projectar una gran part dels xalets i la major part dels elements urbans del conjunt: places, escales, equipaments, etc. La seva tasca va ser continuada per Francesc Folguera i posteriorment per Adolf Florensa.

El Camí de Ronda, dissenyat per Folguera, que ressegueix la urbanització per la costa, entre les platges de Sant Pol i Sa Conca, és un passeig ineludible, que permet la contemplació de la façana marítima d'alguns dels xalets més representatius del conjunt residencial.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP