Estació de la Magòria
(Barcelona | La Bordeta - Barcelonès)


Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria

Barcelona - Estació de Magòria (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Estació de Magòria i barri de la Bordeta

Barcelona - Estació de Magòria i barri de la Bordeta (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1913)



TipusEstació
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorJosep Domènech Estapà
Situació Gran Via de les Corts Catalanes, 181-247 / Moianès, 1-17
InterèsEspecial interès Interessant
L'Estació de la Magòria és una antiga estació dels Ferrocarrils Catalans, actualment utilitzada com a centre cívic, que va ser construïda l'any 1912 i que constituïa l'inici de la línia Barcelona-Martorell. Va estar en funcionament fins a l'any 1974, tot i que ja no es feia servir per a viatgers des de 1926. Després va patir gairebé trenta anys d'abandonament, fins a la seva recuperació l'any 2006.

L'element més destacat de l'obra és l'airosa torre del rellotge, coronada amb una coberta piramidal policroma. L'edifici es pot qualificar de modernista tant per la seva composició com pels materials emprats, maó vist, maçoneria, estuc i ceràmica vidriada. Així i tot, el seu arquitecte, Domènec i Estapà, no es va voler reconèixer mai com a modernista i se'l considera un autor eclèctic amb forta influència centreeuropea. Aquesta obra correspon a la seva etapa final, ja que va morir cinc anys després.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català