Casa Eulàlia Tarragó
(Barcelona | Poble Sec - Barcelonès)


Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47

Barcelona - Poeta Cabanyes, 47 (Foto: Albert Esteves, 2014)



TipusEdifici residencial
Període1911-1929
EstilModernisme
AutorJosep Domènech Estapà
Situació Poeta Cabanyes, 47
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Projectat el 1911 pel reputat arquitecte Josep Domènech Estapà, no es va enllestir fins a l'any 1916. És un edifici de planta baixa i cinc pisos, que combina diversos materials a la façana: el maó vist, que es prodiga a la planta baixa, al primer pis i al coronament, l'estucat llis amb esgrafiats i la ceràmica vidriada, la qual podem veure sota les llosanes dels balcons del cinquè pis, a més d'altres detalls repartits per la façana. Té elements força originals, com les cartel·les de maó vist que semblen suportar el balcó del tercer pis, o el mur que fa de testera, amb teulada a quatre aigües. Tot plegat li atorga una personalitat que no tenen altres edificis de l'època.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i cinc plantes pis, amb coberta planta i amb tres forats per planta, amb un eix molt marcat. L'edifici presenta elements suficients que el singularitzen dins del Poble Sec. A més, té molts paral·lelismes amb la Casa Llopis Bofill, obra d'Antoni Gallissà (a la cantonada dels carrers València-Bailèn), i d'ell podem destacar una combinació de paraments d'obra vista, pedra i esgrafiats, amb arcs de maó vist a la planta baixa, motius ornamentals esgrafiats als paraments cecs amb un cromatisme similar, balcons amb ceràmica i un element central de coronament cobert a quatre aigües. També cal destacar les diferents solucions de suport dels balcons: mènsules de pedra, cartel·les d'obra vista i baranes de ferro forjat, així com el disseny de les baranes i de les persianes. Tot això representa una unitat formal, singular dins de l'obra de l'autor. Només a la Casa Domènech i Estapà (València, 241) utilitza materials similars però amb una interrelació molt diferent. En conjunt, tot i els anys de diferència entre el projecte d’Antoni Gallissà (1902) i el d'aquest (1911), estem davant d'una de les obres més interessants i singulars del Poble Sec.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català