Panteó Batlló
(Barcelona | Cementiri de Montjuïc - Barcelonès)

El panteó Batlló i Batlló, excavat a la roca, va ser enllestit l'any 1889. Vist de lluny, des del carrer, sembla formar una unitat amb l'airós panteó dels Bonaplata, situat just al seu darrera, en un pla més elevat. Té tot ell un aire egipci, i està flanquejat per dues grans columnes estriades, amb mussols als capitells, que suporten sengles àngels, amb les ales plegades a mode de capa. Un dels àngels sosté una corona de flors i l'altre un llarga trompeta. És força notable el treball de forja de la porta.

La família Batlló va ser una de les nissagues més poderoses del tombant de segle. Fabricants de teixits de cotó, van posseir dues grans fàbriques a Barcelona, la que ocupava l'actual edifici de l'Escola Industrial i el gran complex fabril de Can Batlló, a la Bordeta. Els Batlló i Batlló constitueixen la segona generació, fruit del matrimoni entre Feliu Batlló i Barrera i la seva neboda Margarida Batlló i Dachs.

Foren els Batlló una de les nissagues més poderoses de l’època, amb complexos fabrils com els de l’actual escola industrial o Can Batlló. El complexe del carrer Urgell podia donar feina a uns 2.500 treballadors mentre que la fàbrica de la Bordeta a uns 900 obrers, la majoria dones. Fou el cotó el gran motor de l’economia catalana. Arribat el cotó nordamericà a Catalunya via Cuba aquest és reelaboraba en filats o teles que eren enviades al mercat espanyol i colonial. En aquelles típiques naus industrials fetes de totxana i pilars i bigues de ferro s’instal.laven gegantines màquines de vapor, amb la necessària ximenèia al costat per expulsar els fums del carbó. I aquella força del vapor engegava centenars de telers que posaven a treballar a milers de treballadors. Ja cap al 1860 Can Batlló fou escenari de les reivindicacions obreres i dels lock outs patronals. Un cop liquidaren la fàbrica, els Batlló i Batlló començaren a invertir en el negoci inmobiliari. L’arquitecte gairebé sempre fou Josep Vilaseca, fent cases al Quadrat d’Or per a Pia, Enric i Àngel Batlló. Lògicament els feu igualment el panteó familiar. Josep Vilaseca obrà per a Barcelona un dels seus emblemes més reeixits, l’Arc de Triomf. La pintoresca casa dels paraigües de la Rambla de les Flors és obra també de Josep Vilaseca.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí